Vàter amb cisterna incorporada

Un vàter és un servei sanitari, concretament un tipus de receptacle (recipient), que desplaça per mitjà de l'aigua cap al clavegueram o un pou negre els excrements, orins i altres residus humans. Hi ha tipus de vàters on es pot seure i altres en què no^[1]

Podem trobar freqüentment vàters on no es pot seure a països com la Xina i el Japó i també són fàcils de trobar uns de coneguts com a plaques turques a països europeus com França o Itàlia, on en comptes de seure cal fer les necessitats a la gatzoneta o dempeus.

El tipus de vàter on es pot seure sol comptar amb una tapa seient unida a la tassa (l’esmentat receptacle), mitjançant frontisses, coberta quasi sempre amb una segona tapa que cobreix l’espai central buit ovaloide del seient ocupat pel paner en seure, ja que de vegades es prescindeix de la segona tapa, sobretot en banys públics d’uns quants països.

Al Japó és habitual que el seient del vàter, a més de la segona tapa que el cobreix quan està abaixada, tingui algun sortidor d’aigua orientable amb funció de bidet i altres prestacions, també seleccionables des d’un comandament de botons, com escalfar o netejar el seient. Vegeu Vàters al Japó.

Respecte als vàters en què es pot seure i que estan connectats a una xarxa de clavegueram, a grans trets hi ha tres menes de vàter des del punt de vista de l'arrossegament de les deposicions cap al desguàs: el típic vàter que simplement té el recipient del sifó d’aigua tancada en una posició central o cap al final del fons de la tassa (vegeu-lo, per exemple, al començament del vídeo de l’apartat que conté enllaços a webs); un tipus de vàter com una variant d'aquest darrer però amb el receptacle d’aigua a l'altre extrem de la tassa en què la resta del fons és un altre receptacle còncau quasi pla que conté una mica d’aigua i recull les deposicions fins que s’estira la cadena per netejar-lo; i el tercer tipus té la sortida de les deposicions en la posició del primer tipus de vàter, cap al final, i amb una forma més d’orifici estret, però l'aigua assoleix un nivell que pot arribar a ser de mitja tassa i es recupera després de la descàrrega de l’aigua i les deposicions en forma de remolí. Aquest tipus d'inodor, que a diferència dels dos anteriors no és de tècnica d’arrossegament sinó sifònica pel que fa al sistema de descàrrega quan es neteja (vegeu el vídeo de les referències), és freqüent a països americans com els Estats Units i és com el del vàter de la fotografia d’aquesta mateixa entrada de la Viquipèdia. A Espanya va existir-ne almenys un model: el vàter de cisterna baixa de la col·lecció Lorentina de la marca Roca, dels anys 60 - 70, però els vàters d’aquest tipus van bandejar-se perquè consumien massa aigua (fins a 14 litres per descàrrega) i s’embussaven molt. El segon model de vàter presentat correspon a vàters de fa dècades freqüents a països com Alemanya o Àustria. Els tres tipus d’inodor descrits tenen correspondència amb la tipologia de vàters que, com a curiositat, va establir el filòsof Slavoj Zize, d’acord amb la seva ideologia del vàter. Hi hauria almenys un altre tipus de vàter que seria una barreja del primer i el segon tipus, ja que té el receptacle d'aigua en la posició inicial de la tassa però la resta de la tassa hi fa pendent en comptes de tenir un segon receptacle de poca aigua com a fons quasi horitzontal de la resta de la tassa; en són exemples molts vàters espanyols entre els anys 40 i 60. En aquest sentit, també existeix un tipus de vàter com aquest darrer però que té el receptacle d’aigua del sifò a la part posterior, encara que la resta de la tassa sigui menys inclinada i més plana com en el vàter presentat de tipus alemany, de fet com si haguéssim fet un gir de 180 graus del darrer tipus de vàter espanyol presentat dels anys 40 - 60 des del seu eix central de la tassa.

Finalment, també hi ha vàters amb sistemes diferents com els automàtics autonetejables d’alguns espais públics, els de les casetes Poly Klyn, els vàters secs en general, els dels avions, trens, autocars, caravanes, creuers i altres vaixells, etc.

Història

El vàter amb flux d'aigua és el resultat d'un llarg procés de desenvolupament.

• Cap al segle XXVI aC. els vàters de flux es feien servir a la civilització de la vall de l'Indus en les ciutats com Harappa i Mohenjo-daro amb un sofisticat sistema de clavegueram.^[2]


• Cap al segle XVIII aC. se'n varen fer del mateix tipus a Cnossos en la civilització Minoica a Creta^[3]


• En el segle IX aC se'n varen fer a l'illa de Bahrain.^[4]


• Els antics romans varen disposar de vàters de flux d'aigua a través de l'imperi Romà.


• El 1596: Sir John Harington publicà A New Discourse of a Stale Subject, Called the Metamorphosis of Ajax, on descriu un vàter del tipus modern i en va ser instal·lat un per a la reina Elisabet I d'Anglaterra al palau de Richmond.


• El 1857 es va obtenir la primera patent dels Estats Units: plunger closet.


• El 1907: Thomas MacAvity Stewart de Saint John (Nova Brunsvic), patentà el sistema auto-netejant en vòrtex.^[5]


• 1980: Bruce Thompson, que treballava per a Caroma a Austràlia, desenvolupà la cisterna Duoset amb dos botons per a dos volums d'aigua i versions d'aquesta invenció es troben per tot el món, ja que estalvien un 67% de l'aigua.^[6]

Referències

Vegeu també

• Paper de vàter


• Vàters al Japó


• Bidet


• Vàter de Ferran VII d'Espanya


• Vàter portàtil


• Poly Klyn

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vàter

• 
  Intelligent Bathroom Fixtures and Systems (comparació entre sistemes de visió passius i actius emprats amb fixacions de plom, publicat a Leonardo, 36(3), p. 199–120, juny de 2003)


• 
  A Brief history of Wells and Toilets (Breu història de pous i comunes), 2005, llibre en pdf)


• Que Thomas Crapper va inventar el vàter de flux


• "Superflushing their way to the Super Bowl"


• «El vàter». Quèquicom, 18-04-2017. «Amb una producció de més de 30 milions d'unitats de porcellana a l'any, l'empresa Roca és una de les més importants del món en fabricació d'inodors.»


• 
  ROCA. El baño. Una retrospectiva histórica (Document no accessible per hipervincle, sinó que cal buscar-lo des d’un buscador com per exemple el mateix Google)


• 
  Referència bibliogràfica tan sols especificada per la fotografia que conté del vàter Lorentina de Roca (https://blog.securibath.com/2008/03/11/los-elementos-del-bano-estan-en-constante-evolucion/) (per manca d’altres fonts bibliogràfiques que demostren una part de la informació de l’entrada, comprovable per experiència personal, i que es pot contrastar amb el document anterior de les referències)